SAVALLA - POBLET

 

 “Bon dia, bon dia, bon dia pel matí!

Avui som 18 d’abril de 2026, ara mateix, a les 7:20 del matí, tenim una temperatura de 10 graus, el vent és encalmat i el cel llueix, pràcticament, net. S’espera un dia fantàstic, amb un increment progressiu i moderat de la temperatura.

-Sintonia

-I ara passem a la notícia del dia, que en aquest cas és el fet que un nodrit grup d’intrèpids convilatans i estadants savallencs començarà d’aquí a pocs minuts la ingent aventura d’unir, a peu, el nostre municipi amb el monestir de Poblet.

Dins musica (1)

 

Algun nostrat veí, quan va ser preguntat per aquesta aventura, lacònicament va respondre amb un “no convé” . És a dir, que no era necessari per a res. Però sembla que per portar-li la contrària s’han confabulat tota aquesta colla de galifardeus.

Abans que comenci aquesta magna proesa  hem volgut convidar als nostres micròfons de Ràdio Civet de Cérvol, lliure d’al·lèrgens” -la nostra particular ràdio Cincinaty- a una de les aventureres per captar les seves sensacions.

RCCLLA- Bon dia! Podries resumir pels nostres oients matinals per a què aquest repte superb i com l’afrontes?

-Bon dia. Doncs no sé, ves a saber! Amb una certa barreja d’inconsciència, incertesa i alegria.

RCCLLA -Ens acostem a un altre participant per preguntar-li: quina és la incògnita més gran que suposa aquesta odissea?

-Per mi, la incertesa més gran és no tenir clar on pararem a dinar, si ho farem o no. És

que no m’ha quedat gens clar.

RCCLLA. Certament! Quina angoixa. Ho entenem perfectament!

-Vols dir que entens res, tu? Ruc! Va, deixa d’emprenyar amb la carxofa que hem de marxar.

Noies, nois, marxem!

RCCLLA: Son 2/4 de 8 en punt i amb precisió germànica els agosarats  caminaires enceten el trajecte. Tot i que constatem que hi ha dubtes de si sortir cap a l’esquerra o cap a la dreta i retallar ja un parell de metres. Tot compta!.

Acomiadem la connexió, però prometem als nostres angoixats oïdors que al llarg del matí establirem diverses connexions per mantenir informats puntualment i en directe de l’estat i desenvolupament d’aquesta aventura catedralícia i ciclopia.

-dins música (2)-

 

RCCLLA- Són les 9 i 28 minuts i estem amb la unitat mòbil al bonic i enlairat municipi de Forest, al costat del pretensiós estany instal·lat a l’entrada de la vila, on tres ànecs naveguen indolents, aliens a l’esdeveniment que vivim i que poc afecta a les seves vides.

En aquest moment pel costat  obac i fosc  del carrer podem albirar el cap de la corrua de caminaires que ja s’apropa a la nostra posició[A1] 

Ens avancem unes passes per barbollar agradablement amb el cap de la fila.

RCCLLA: Bon dia! Què tal? Aneu força bé, no? Sembla que, malgrat  el titànic esforç de la pujada, seguiu l’horari previst i en tan sols dues hores heu superat el tram Savallà- Forest. També sembla que manteniu totes les unitats intactes. És increïble, no?

               -Esforç titànic, unitats, increïble... però tu estàs tonto o què!, estàs flipant!

RCCLLA: Paraules fruit de la responsabilitat del guiatge, que no ha de ser fàcil. Intentarem apropar-nos a algú altre dels expedicionaris en aquesta pausa per fer un mos i recarregar aigua.

               -Hola, unes paraules per a Ràdio Civet de Cérvol lliure d'al·lèrgens”   la teva emissora de proximitat. Podries explicar com has viscut aquest primer tram per tranquil·litzar els oients i familiars que estan pendents de les nostres ones? Ha estat dur?

-Ha anat molt bé, la veritat és que hem portat un bon ritme, constant. La temperatura és molt agradable. La darrera pujada ha estat el tram més dur possiblement, però com que no hem trobat ni fang , ni neu, no hem hagut de treure piolets ni grampons, que, d’altra banda, no portàvem, com pots comprendre.

Tampoc ha fet vent, el que ha facilitat que el pilot circulés de la manera prevista, és a dir, fent grups i cada un a la seva bola, xerrant de les seves coses, però tots dins de la bombolla, sense provocar “avanicos”.

RCCLLA: Avanicos? Vols dir el que en català posfabria seria; línia esglaonada o be obrir forat? Però, això son termes de ciclisme!

--A si?. És que em falta oxigen al cervell. Es possible.   He sentit que algú ho comentava pel camí. I mira, he pensat “ a veure si cola”.

               

RCCLLA: Joder, com està la cosa. Pot ser sí que comença a haver-hi algun perjudicat.

Bé, ara aquí ha arribat un cotxe amb nous participant que s’afegiran i continuaran tots plegats cap al pròxim objectiu, i el nostre és ser allí per explicar-ho.

Ens retrobem en un parell d’hores.

_Dins  música (3)

 

RCCLLA. Bon, dia, bon dia, bon dia. Som al cul del món. Emplaçats en una cruïlla boscosa i  remota a la.... serra del Tallat. El total de l’expedició ja ha arribat. Veiem com aprofiten per recuperar, menjar alguna cosa i principalment per reposar aigua de les garrafes que porta el vehicle de suport logístic

Apropem el micròfon al grup que tenim al costat per sentir quin son els temes de conversa en aquest moment.

-Llavors? Aquí dinem?

-Bé, aquí mengem quelcom, qui vulgui. I principalment reposem aigua i seguim.

-Ja, però llavors esmorzem? I quan parem a dinar?

-No, és que no parem a dinar, fem dues o tres micro aturades per fer un mos, reposar aigua i seguir.

-dins música (4)

 

RCCLLA- Hem seguit al cotxe que fa la feina importantíssima i imprescindible  de suport  travessant per carreteres i camins emboscats de la comarca i ens trobem en el darrer punt de control abans d’arribar al final de l’expedició. Som aproximadament al quilòmetre 30 quan només resten 6 més. El que semblava impossible està a pocs quilòmetres de succeir.

Preguntem a una altra de les expedicionàries. Que, per cert, són majoria al grup: Com ha anat aquest darrer tram?

-Oh, ha sigut molt bonic. Uns corriols molt macos a la part de dalt de la serra. I  la part final, ja pels plans, molt còmode, el que els peus agraeixen, entre camps d’un verd ufanós i refrescant.

RCCLLA- perdona, no em prenguis les paraules; “verd ufanós i refrescant” és cosa meva.

-OK. D’acord, perepunyetes. S’ha de dir que, a la part  mitjana del tram, hem hagut d’afrontar una baixada força cismàtica i rompuda, amb rocs i solcs traçats per l’escorrentia de les aigües de pluja. Entesos, xic?

RCCLLA- Preguntem altres d’aquests almogàvers per saber com es troben físicament i com afronten aquest darrer tram que els portarà al tan cobejat objectiu.

               -Doncs molt animats i una mica cansats ja, però bé.

               -Ei! Jo vaig tirant, ja m’agafareu, que si paro no arrencaré.

               -Ui, aquest tram de carretera no m’agrada. Espereu que posaré la Bella al cotxe .

               -Va, Vinga, marxem! Que això ja ho tenim!

-dins música (5)-

 

RCCLLA- Senyores i senyors! nens i nenes! Veïns de Savallà! Ciutadans del Món!!

               Som a la plaça del monestir de Poblet. L’epicentre del món en aquest moment!.  8 hores i 30 minuts després de la sortida, el grup comparteix les darreres passes a la glòria. El que semblava un repte quasi impossible, com la champions del caminisme, un repte majestàtic, ha estat bandejat amb solvència pels nostres herois. A ells ens apropem per recollir les darreres impressions;

               -El repte era majúscul. Com et sents en aquest moment?

- No puc explicar-ho en paraules, l’emoció m’embarga. He superat els meus límits i la meva zona de confort!

               -A mi una butllofa m’ha fet la guitza els darrers quilòmetres

.

               -Doncs jo ara estic força bé, però demà crec que no podré ni caminar.

               -Jo em faré una truita d’ibuprofè,

-Vinga! Fem un veure al bar, riguem una mica, ens fem les fotos de grup de rigor i anem tirant cap a Savallà. Que allí, sí que farem un bon berenar- sopar.

-Ja, però, llavors no dinem?

- Noooooo.

- Dins música (6)

              

RCCLLS-Som al Cafè de Savallà i això sembla més aviat la darrera pàgina de les històries d’Obèlix.  Taules parades: botifarres i cansalada a la brasa , pa amb  tomàquet , amanides, escalivada, beure, maduixes amb suc de taronja, pastissos, coques i catànies... i un bon ambient espectacular

No més trobem a faltar un aliment i això dona per un concurs; la primera trucada que encerti  quin es el producte gastronòmic imprescindible que falta a taula,  serà el just guanyador d’ un civet de cérvol confitat, evidentment lliure d’al·largents   

I tot recordant la sentencia del nostre dilecte veí, i ara padrí, potser “no convenia”, però segur que aquesta colla s’ho ha passat de meravella i ja deuen estar pensant en repetir amb una nova aventura.

Ens acomiadem donant l’enhorabona a totes i tots, aventurers i oïdors, des de les ones fictícies de ” Radio Civet de Cérvol lliure d’al·lèrgens” la vostra emissora de proximitat.

Fins una propera connexió.

Musica (7)


Sintonia

https://open.spotify.com/track/4H9aZtitX59YT1a1XWW0eK?si=956067f9fadc4f2c

-

By